Un raig de llum


“La cicatriu és el lloc per on entra la llum”   Rumi.

Amb certesa, el camí del dol és un camí que transita pel dolor. Aquest és natural i és el preu a pagar pel fet d’estar vinculat a algú i estimar. Encara que sigui molt difícil de percebre al principi del recorregut, aquesta situació tan tràgica que estàs vivint també té la seva part de llum sota la forma d’evolució i d’aprenentatge. Pel camí del dol per suïcidi aprenem a ser més compassius, a sentir el que és l’empatia i l’amor, i a reconèixer allò de veritablement important a la vida… Aquest aprenentatge només és possible si s’elabora correctament el dol, per això és tan important acceptar les emocions que apareguin, ser amable amb un mateix, prendre’s el temps que sigui necessari per recórrer-lo i demanar ajuda en cas de necessitar-la .

Volem compartir amb tu alguns consells per poder transitar de la millor manera el complex dol per suïcidi:

 

La teva manera d’afrontar la pèrdua és la millor manera possible.

Com no existeixen dues pèrdues iguals no hi ha dues formes iguals d’afrontar la pèrdua. Tot el que sents, el que penses i el que fas és important i té un sentit i una utilitat a l’hora de portar el dolor i el patiment. Ho fas de la millor manera que saps i el millor que pots.

 

El dolor compartit és més suportable.

El fet que la mort per suïcidi encara sigui un tabú avui en dia fa que moltes de les persones supervivents no trobin al seu voltant les condicions necessàries per poder expressar-se i rebre suport. Poder parlar del que ha succeït, del que s’està vivint, amb persones que escoltin és fonamental, ja que facilita l’acceptació del que s’ha viscut i del que s’està sentint i permet obtenir el suport necessari en el dur camí del dol per suïcidi.

 

Atent al teu món intern.

Pendre consciència de les emocions, com la por, la ràbia, la tristesa, la culpa i/o la vergonya, com a més destacades, per viure-les, explorar-les i respondre a la seva raó de ser, és un camí necessari per a l’elaboració del dol. Per si mateixes, les emocions no són ni bones ni dolentes, són senyals que ens informen del que s’està vivint, del que es necessita i del que és necessari atendre en aquell moment. Cap emoció per si mateixa t’aniquilarà, per altra banda guanyaràs tolerància i capacitat de gestió de les emocions.

 

El temps en la recuperació és relatiu.

No existeix cap termini prefixat per a la recuperació. Com a persona única que ets, necessitaràs el teu temps, el necessari per a elaborar el dolor i totes les conseqüències resultants de la pèrdua per suïcidi. El dolor psicològic ha de ser atès i processat a poc a poc i donant la mateixa importància als espais de descans i desconnexió que al temps destinat a connectar amb el dolor. En el camí del dol, comparar-se amb altres persones pot portar a jutjar-se severament, respecta les teves necessitats i els teus propis ritmes vitals. El més important és atendre al que succeeix en el camí.

 

Identifica objectivament tot el que sí vas fer per la persona que va morir per suïcidi.

La culpa és una de les particularitats del dol per suïcidi. És molt diferent ser culpable que sentir-se culpable. Per això és molt necessari fer l’exercici d’identificar tot el que vas fer per la persona morta per suïcidi. Per dur que resulti, una anàlisi objectiva de tot el que efectivament vas fer, pot fer prendre consciència de la poca influència que hom té en les accions de les altres persones. Pot ser molt dolorós acceptar-ho, però el suïcidi d’un ésser estimat fa evidents les pròpies limitacions i frustracions.

 

Recorda la persona morta en la seva totalitat.

Recordar la persona morta per suïcidi en molts dels casos suposa apropar-se al patiment i la falta d’esperances cap a la vida. Ningú vol morir, ningú somia en llevar-se la vida, però sí amb estar sa, viure dignament i gaudir d’unes relacions afectives satisfactòries. La persona morta per suïcidi, amb tota seguretat, va viure moments de felicitat, alegria i plenitud, compartits amb els seus éssers estimats. La vida no és només una cara de la moneda. Recordar-la feliç, amorosa, fa justícia a la totalitat de la seva vida, amplia el seu record i apropa el supervivent al perdó.

 

Compassió, amor i perdó.

En el procés de dol hi ha dos camins possibles. Un et condueix a l’aïllament i al ressentiment, mentre que l’altre arriba a la compassió, l’amor i el perdó. Caminar per aquest últim suposa endinsar-se en el propi patiment. És possible que et faci empatitzar amb l’ésser estimat mort per suïcidi, i acceptar el que va succeir i com va succeir. També pot portar-te a acceptar que com a supervivent ets una víctima de les circumstàncies, que van molt més enllà dels teus actes, sentiments i pensaments. Entendre tot això des del dolor que causa la pèrdua possibilita poder desenvolupar una mirada compassiva, que puguis perdonar i perdonar-te des del cor i sentir de nou l’amor.

Share on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterEmail this to someone