Senyals d’alerta


La majoria de les persones que pensen en el suïcidi mostren signes de desemparament, crides d’auxili, que hem d’aprendre a identificar. Estar pendent dels nostres éssers estimats, conèixer-los i adonar-se dels seus canvis d’estat anímic és molt important. La conducta suïcida és un procés, una dinàmica psíquica, i es pot detectar per alguns indicadors. La família i els amics són les primeres persones que poden prevenir el suïcidi. Per poder fer-ho és fonamental conèixer els senyals d’alerta.

Quan diversos d’aquests senyals estan presents i es prolonguen en el temps, s’ha de prendre molt seriosament el risc de suïcidi. Sobretot si aquestes conductes representen un canvi important i sobtat en comparació amb la manera habitual de comportar-se de la persona.

S’ha de tenir especial cura si l’estat d’ànim de la persona millora sobtadament. Pot ser una canvi enganyós que significa que ha planejat el seu suïcidi. Aquesta persona no està millor sinó que està més tranquil·la perquè, segons la seva manera de veure les coses, ja ha trobat una solució per deixar de patir o de fer patir els altres.

Podem distingir 4 grups de possibles símptomes i alguns factors de risc:

1- SENYALS PSICOLÒGICS I EMOCIONALS

* Desànim, falta de motivació, apatia, pessimisme.
* Estat depressiu.
* Cansament, pèrdua d’energia.
* Sentiment de desesperança, tristesa profunda, plors.
* Poc control emocional, emociones contradictòries.
* Absència d’emocions.
* Ansietat, angoixa, por, fòbies temporals.
* Inestabilitat, canvis bruscos d’humor.
* Agressivitat, ràbia, irritabilitat.
* Discurs incoherent, confús.
* Pèrdua d’interès i de plaer per les activitats i passatemps habituals.
* Dificultats per concentrar-se i prendre decisions.
* Problemes de memòria.
* Baixa autoestima, sentiment de culpabilitat.
* Incapacitat de fer projectes, falta d’expectatives, percepció fatalista.
* Pèrdua del desig sexual.

 

2- SENYALS BIOLÒGICS

* Trastorns alimentaris: pèrdua d’apetit o bulímia.
* Pèrdua de pes i del to muscular.
* Cansament inusual.
* Alteració de la son: insomni o excés de son.
* Dolències físiques freqüents (mal de cap, d’estómac…).

 

3- DISCURS, MISSATGES DIRECTES I INDIRECTES

* “Vull morir”, “Si em suïcido, s’acaben els problemes”, “Estaria millor mort”
* “No mereix la pena viure”, “¿Per què viure?”, “No hi ha res que em retingui aquí”
* “No us emprenyaré gaire temps”, “Estaríeu millor sense mi”
* “No puc més”, “Estic cansat de lluitar”
* “Ja no espero res”, “Això no se solucionarà mai”
* “Faig nosa”, “Decebo a tothom”,
* “Tot em surt malament”, “Sóc un inútil”
* “No m’importa res”, “Aquesta vida no m’agrada”
* “La meva vida és un fracàs”, “La vida no té sentit”
* “Ningú m’entén”, “No l’importo a ningú”, “Ningú m’estima”

 

4- COMPORTAMENT

* Parlar de la mort i del més enllà.
* Informar-se sobre el suïcidi i els diferents mètodes.
* Aïllament, distanciament amb els familiars i els amics.
* Deixar de banda les activitats habituals.
* Falta de cura en l’aspecte i la higiene personal.
* Deteriorament dels resultats acadèmics o professionals.
* Absentisme, fugues.
* Consum excessiu d’alcohol, droga, medicaments…
* Conductes perilloses.
* Redactar un testament o una carta de comiat.
* Posar ordre en les pertinences i arreglar papers (assegurança, correu, etc.).
* Donar objectes estimats o de valor.
* Fer les paus amb l’entorn, acomiadar-se.

 

FACTORS DE RISC:

Alguns grups socials per les seves circumstàncies de vida poden ser més propensos a tenir ideacions suïcides: adolescents, homes grans sols, persones amb malalties cròniques, col·lectiu LGBT, professions d’alt estrès (policia, metge, agricultor…).

A nivell individual, els factors de risc més significatius són: patir un trastorn mental (depressió, bipolaritat, etc.) i el consum d’alcohol i drogues. A nivell familiar i de l’entorn, influeix la falta de recolzament, haver patit assetjament, bullying, maltracte físic o abús sexual, tenir antecedents de suïcidi a la família, tenir fàcil accés a armes i altres mitjans letals.

També hem d’estar molt atents als esdeveniments vitals estressants, sobretot les pèrdues importants, com pot ser la mort d’una persona estimada, una separació o perdre la feina

Però sens cap mena de dubte, el major factor de risc és un intent de suïcidi previ. Quan una persona ha intentat suïcidar-se, el risc que ho torni a fer en un termini d’un any és del 30% en adults i fins un 50% en adolescents.

 

 

Share on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterEmail this to someone