El dol per suïcidi


Segons l’escala de NASH, la mort per suïcidi suposa una de les pèrdues més difícils de superar. És una experiència traumàtica que porta el supervivent a perdre el sentit vital, a l’aïllament i la soledat, alhora que sent el pes devastador de la culpa, la vergonya, la ràbia i la por. A tots aquests sentiments s’afegeix l’obsessió per a preguntes que mai tindran resposta.

Tota pèrdua significativa a la vida comporta un patiment i un dolor naturals, així com el desenvolupament de tot tipus d’afrontaments dirigits a mitigar-los. Però la pèrdua per suïcidi té una sèrie de particularitats, relacionades entre si, que la fan especial. Aquestes particularitats influeixen en el trànsit i elaboració del dol, i suposen importants reptes psicoafectius.

El dol per suïcidi produeix un gran dolor i més possibilitats de patir trauma. S’observen més estratègies d’evitació del dolor, major dificultat per acceptar la pèrdua, i una resposta més àmplia d’emocions i sentiments (culpa, vergonya, ràbia, por, sentiment d’abandonament…) És un tipus de mort que té un gran impacte en les dinàmiques familiars, en els projectes de vida, i que comporta pèrdues afegides.

En aquestes entrades del bloc (en castellà) pots trobar més informació sobre aquest dol especial:

Share on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterEmail this to someone