El nostre equip


Ens vols conèixer?

A APSAS hi col·laboran varis professionales y voluntaris.
Et  presentem al núcli de l’associació. Els següents són els socis fundadors i/o els membres més actius:

DARÍO NOGUÉS DOMÍNGUEZ,  President

Postgau en dol i pèrdua

Darío Nogués, Presidente

Sóc Darío Nogués Domínguez, president d’APSAS i counselor en intervenció en el dol i el trauma.

Han passat més de 8 anys des que la meva mare va morir per suïcidi i vaig saber de primera mà el que significava ser un supervivent. Fruit d’aquest esdeveniment, i juntament amb altres supervivents, vam decidir formar l’associació que representem, amb els següents objectius:
-Fer visible el problema del suïcidi.
-Realitzar treballs per a la prevenció del suïcidi.
-Oferir suport terapèutic a les persones que han perdut un ésser estimat per suïcidi.

Haver viscut les conseqüències de perdre un ésser estimat per suïcidi no és suficient per poder acompanyar altres persones que corren el risc d’atemptar contra les seves pròpies vides i/o han perdut un ésser proper per suïcidi. És necessària la formació especialitzada, el procés de teràpia personal i l’experiència professional.

Els meus més de 10 anys d’experiència professional acompanyant persones, un extens procés de teràpia personal i especialitzant-me terapèuticament en l’acompanyament en el dol, garanteixen acompanyar a tots aquells que ho necessiten.

La meva sincera salutació.

 

 

 

ANNA CANET, Vicepresidenta

Doctorada en psicologia

Anna Canet, Vicepresidenta

Hola, sóc l’Anna, vicepresidenta d’APSAS. Des de l’associació treballem per pal·liar el silenci social al voltant del suïcidi. Volem parlar-ne (sempre d’una manera sensible i respectuosa) perquè és l’única manera de fer prevenció i afavorir el camí del dol de les persones que han perdut un ésser estimat per suïcidi. I tot i que la nostra feina és voluntària, posem tota la nostra il·lusió i el nostre sentit del compromís, perquè sabem el que significa passar per una experiència tan dura.

Vaig perdre el meu germà, es va suïcidar el 14 de setembre de 2015. Com tantes persones que viuen un suïcidi de prop, em vaig trencar en mil trossos i la meva vida va canviar per sempre. Després d’uns mesos de recompondre peces i fabricar-ne algunes de noves (les antigues ja no eren útils), vaig començar a investigar, a llegir tot el que tenia a veure amb el suïcidi, vaig descobrir que milers de famílies sentien cada any el meu mateix dolor, la meva mateixa solitud. I em vaig sentir com si no pogués quedar-me de braços plegats… Fundar aquesta associació juntament amb els meus col·legues ha estat una font de llum i aprenentatge molt valuós per a la meva evolució personal i per passar pel meu dolor de la millor manera possible.

Sóc llicenciada en psicologia i he cursat un doctorat en psicologia evolutiva. A través d’un treball continu d’informació i formació m’estic especialitzant en la prevenció del suïcidi i l’acompanyament del dol. També dirigeixo el projecte “El suïcidi, parlar és vital”. En aquest camí m’ha ajudat molt el meu coneixement del tret d’alta sensibilitat i la pràctica del Reiki.

Ara que ens coneixes una mica millor, no dubtis en contactar amb l’associació, per formar-ne part si així ho sents. Aquí trobaràs la comprensió que estaves buscant, braços i mans per suportar els moments difícils. I no oblidis que tu també, amb el teu exemple, amb la teva experiència, amb la teva empatia, pots ajudar els altres.

Gràcies!

 

 

 

GLÒRIA INIESTA GUIRAO, Coordinadora

Màster en conducta suïcida

Glòria Iniesta, Coordinadora

Sóc Glòria Iniesta Guirao, coordinadora i membre d’APSAS, tasca que combino juntament amb la meva professió de mestra d’Educació Primària.
Fa més de set anys, aquell que fins llavors era el meu gran company de vida, va morir per suïcidi. Va ser un dol complicat perquè, a més de viure amb sentiments d’ira, incomprensió i impotència, a poc a poc vaig haver de situar la meva ex-parella dins del meu sistema interior, per poder permetre’m obrir-me totalment a una altra persona sense sentir sentiments de culpa. Tot aquest procés m’ha permès aprendre molt i m’ha permès donar el màxim amor a la meva ex-parella, que sempre formarà part del meu passat, present i futur.
La seva mort, juntament amb la mort suïcida de dos exalumnes adolescents, va ser com un xoc de realitat. I aquesta realitat és la que m’ha portat a formar-me, i a continuar formant-me, en pedagogia de la vida i la mort, en l’acompanyament en les pèrdues, en el comportament suïcida i en l’assessorament en el dol.

L’associació APSAS inclou, a més de l’acompanyament de dol, la sensibilització i la prevenció, perquè no pogués estar més content d’haver iniciat un camí juntament amb les persones que integren aquesta associació i els que ens donen suport.
Espero que, amb l’ajuda de tots, siguem capaços de donar a conèixer aquesta realitat, tan important i tan estigmatitzada.

Una gran abraçada

Share on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterEmail this to someone